Les tasques de dragat i extracció dels fangs sedimentats a la llera del Segre davant de Mequinensa han resultat un fracàs. Desprès de mesos de treball sobretot a l'entorn de l'hivern de 2003 no es va aconseguir extreure ni una mínima part del tarquí acumulat.
Ara, la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre i el Ministeri de Medi Ambient estudien algun altre sistema que resulti més efectiu per a retirar els sediments de la glera, dipositats durant anys arran de la construcció de l'embassament de Riba-roja, que fa que el Segre a Mequinensa siga cua d'embassament.
Els experts de l'Estació Biològica de l'Aiguabarreig insisteixen que les culpables de l'afonament del Delta i alhora de l'acumulació de sediments, que són les hidroelèctriques, se n'haurien de fer càrrec dels danys que causen amunt i avall del riu.
Les operacions fetes fins ara, tan costoses com inútils ja que s'estima que s'han perdut més de 800.000 euros per a extreure uns 150.000 metres cúbics, han consistit en anar aspirant els sediments i deixar-los a la riba.
Sediments, d'altra banda, que haurien d'arribar al Delta.
Antonio Llop, tinent d'alcalde de l'ajuntament mequinensà reconeixia a 'La Mañana' el fracàs del mètode que finalment ni tan sols permet la pràctica de proves de rem al camp de regates mequinensà, ubicat, això sí, en plena zona de colmatació.
També va afirmar que "hi ha un problema sanitari i mediambiental, ja que els llims estan provocant un increment de males olors i de la presència de mosquits". Fet que, d'altra banda, els biòlegs neguen, indicant que "si fos cert, objectivament el tarquí del fons del riu no tindria res a veure".